La I MOSTRA DEL LLIBRE I DEL DISC EN VALENCIÀ A BENIMACLET apropa la literatura i la música al públic.

Valencians i valencianes, camineu entre els primers fent la crida a les comarques  per despertar els carrers podem escoltar a la cançó, i uns segons abans: Sembrarem noves collites que ningú mai no ens prendrà; homes i dones valentes, els valencians de demà. Es tracta de la Jota de valencians, l’última cançó del disc Coratge (2011) d’Obrint Pas, versió de la nadala popular de Llocnou d’en Fenollet (La Costera, entre Xàtiva i Barxeta) Pastorets i pastoretes popularitzada pels mestres Al Tall, què també la canten amb ells junt a Mara Aranda, Feliu Ventura, Miquel Gil i Pep Gimeno Botifarra (què també la va enregistrar, més recentment, al seu primer disc del 2006). I quines són eixes noves collites que hem de sembrar? I els valencians de demà? Doncs, ja sabeu, per no dispersar-nos més, que també teniu un bon exemple d’això al minut 3:00 (exactament) del videoclip La vida sense tu. Potser nosaltres ja no arribarem a la collita, però és per ells pels que fem tantes coses!

Amb la anormalitat estructural i constitutiva del nostre país no és difícil d’explicar que un reduït grup d’inquiets veïns d’un raconet, que abans va ser poble, de la vora nord del Cap i Casal tinguérem el coratge i l’alegria de fer una cosa com la que vàrem anomenar I Mostra del llibre i dels disc en valencià a Benimaclet, una exhibició impúdica, desvergonyida i sense complexes del nostre potencial com a poble a través d’allò inequívocament propi: la literatura i la música d’expressió valenciana. El nostre ben admirat Joan Fuster ens deia que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres al seu Diccionari per a ociosos de 1964 i nosaltres entenem la política no com la pantomima de la partitocràcia actual, sinó com la definia l’antic i venerat filòsof Aristòtil amb el seu zoon politikón, si voleu també, com a política sociocultural. Així, sense cap recurs però amb molta il·lusió, el Centre Instructiu Musical de Benimaclet (centenària societat disposada, des de fa uns mesos, a liderar l’adaptació al segle XXI de les societats musicals), la Universitat Lliure de Benimaclet (la branca acadèmica de Benimaclet Viu) i l’Associació de Veïns de Benimaclet (històrica i combativa agrupació que tantes reivindicacions i millores continua aconseguint) portàrem endavant aquesta singular iniciativa, passat dissabte 15 de desembre, la qual podem considerar gratificant i reeixida abastament.

Però això no haguera estat possible sense la immersió incondicional de la gent del Musical de Benimaclet, l’espai gastronòmic i sociocultural de la seu del CIM, de la gent de les llibreries La Traca, Primado i Comercial L’Eixam que ens portaren tan gran assortiment de lectures, de la gent de les discogràfiques Comboi Records, Discos Oldies i Mésdemil, del Col·lectiu Ovidi Montllor que airejaren tantes i tan diverses músiques, i de la gent del sector audiovisual de Barret Films, El MagaCIM, Bocabadats Media, Àlex Bolea i València necessita una cançó, que ens captivaren amb els seus reportatges. I cal insistir-hi en la paraula màgica gent, perquè les llibreries, les discogràfiques, les productores audiovisuals no són res sense la gent que les fa possible, sense la seua dimensió humana, sense les persones que les fan bategar per apropar-nos tot un món de les emocions que omplen les nostres vides.

Però en parlar de gent, cal expressar el nostre més sincer agraïment a tots aquells que decidíreu passar una estona amb nosaltres, a aquells que vinguéreu a parlar-nos dels vostres escrits, com Raquel Ricart, Xavi Sarrià, Albert Hernández i Pepa Úbeda i a deixar-nos escoltar les vostres cançons, com Tardor, Eva Dénia i Carles Enguix: la vostra contribució a la màgia de la jornada va ser inestimable! I si el que calia era sembrar noves collites, crec que ho hem fet, amb molt d’esforç, però amb la il·lusió que d’ací un temps, la terra, la nostra terra, ens tornarà les llavors amb escreix.

Al remat, el relaxant concert nadalenc de l’Orquestra i el Cor del CIM Benimaclet va tancar la jornada amb el seu repertori de nadales internacionals i tonades populars vinculades, i on tres generacions de músics i cantants afinaven veus i cordes al mateix temps fent vibrar al nombrós públic assistent. Perquè avui cantem per celebrar que ningú mai no ens farà callar i que la vida és coratge i alegria…  que si cantem, si cantem mai morirem!

Ernest Estornell

18 de desembre de 2012

(I perdoneu les mancances, errades, oblits i omissions que, de segur, trobareu)