Titelles i poesia visual: Lluerna Teatre torna a enlluernar Benimaclet.

Per a aquest curs acadèmic 2012-2013, la Universitat Lliure de Benimaclet, fidel al seu fonament formatiu, però també de creació d’opinió i debat social, d’intercanvi de coneixements i de divulgació de la nostra cultura tornarà a obrir espais per al foment de les activitats artístiques. I tant és així, que pràcticament vàrem inaugurar els curs amb la presentació del futur espectacle LILI: un espectacle de titelles i objectes, de poesia i humor de la companyia titellaire Lluerna Teatre i a més a més, amb la divulgació del sistema de micromecenatge (crowdfunding, a la versió original) a través de la plataforma Verkami, què tant de bé ens està fent per taure a la llum projectes culturals de top tipus que, altrament, tindrien moltes dificultats per trobar el finançament escaient.

Precisament, Ernest Estornell, verkamista addicte, va obrir la presentació explicant el sistema de funcionament de la plataforma de micromecenatge -nom molt més afortunat i de connotacions històriques i culturals superiors a la traducció directa del terme original- aprofitant la seua ja llarga experiència, quasi pionera, en aquesta manera d’implicar al consumidor final de cultura en la gestació del projecte. Si esteu interessats a participar com a mecenes o teniu algun projecte embrionari que desitgeu fer créixer, no dubteu a consultar la web de Verkami.

A continuació, els components de Lluerna Teatre, Rosa Navarro i Alba Alegre (gestió i distribució) varen explicar el projecte, el seu origen, plantejament i resolució, a més de les necessitats econòmiques i les compensacions que rebran els futurs mecenes.

Per si de cas no quedava clar l’essència del espectable, Josep Beltran, una volta superats uns inoportuns problemes tècnics, ens va oferir una mostra dels esquetxos previstos, com ja contaven fa uns dies a aquest mateix bloc, des d’històries de titelles més convencionals com el desvergonyit enfrontament de Pulcinella -el clàssic personatge de la commedia dell’arte– amb la fam i la mort fins a lectures poètiques acompanyades de representacions d’una bellesa plàstica fascinadora i de colpidor impacte visual, com va ser el cas dels poemes de Pep Mir, Toni Defez i Manel Alonso escollits per a l’ocasió. Heu provat alguna volta traduir la poesia en imatges? Esteu, doncs, ben atents a l’imminent entrada del projecte a la plataforma de finançament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: