Multitudinària presentació del “Traficantes de información” de Pascual Serrano.

Als mitjans de comunicació dels Estats Units de l’Amèrica del Nord (USA) es pot criticar al president republicà, es pot criticar al president demòcrata, però mai es podrà dir que s’ha trobat una mosca a un pot de Coca-Cola. Amb aquest exemple tan planer, però contundent, Pascual Serrano deixava ben clar el que sabem des de sempre: qui paga, mana. Però clar, si ja ho sabíem, per a què feia falta que algú ens ho tornara a dir? Doncs perquè aquesta dita popular ha arribat també als gran mitjans de comunicació, precisament a qui té la funció d’informar-nos del que passa i d’explicar-nos perquè passa. És ben curiós que els encarregats de transmetre la informació i de generar opinions conten tan poc sobre ells i que en furgar un poc es tope amb una espècie de mur impenetrable format per professionals de cert prestigi al món periodístic que donen la cara pública, professional i fins i tot amable, però que, al remat, no són més que empleats, persones contractades que d’un dia a l’altre poden ser fets fóra i el seu lloc ocupat per un altre rutilant fitxatge. Però si aquestes cares ben conegudes són treballadors a sou, qui és qui els contracta? Qui és l’amo que paga?

Doncs bé, Serrano ha foradat el mur i ha trobat que darrere de la façana dels professionals es troba tota una densa xarxa de grups financers, empresarials i comercials que connecta tots els grans mitjans de comunicació: les potents i influents cadenes televisives i la premsa escrita de major difusió, tot un enteranyinat econòmic on es barregen bancs, grans empreses energètiques i cadenes de distribució comercial. Fins i tot, mitjans de comunicació que aparentment semblen rivals pertanyen als mateixos amos que ja s’hi acosten, molt perillosament, al control absolut de tota la informació que circula al nostre espai comunicatiu. A més a més, cal afegir el control de la publicitat, principal i imprescindible font d’ingressos de molts mitjans: també decideixen qui s’anuncia i a on, el que encara reforça més el seu control econòmic sota la pressió de que si es diu o escriu alguna cosa que no agrade al principal anunciant, retirarà la publicitat i el mitja s’ho veurà ben agre per a subsistir. És la mosca del pot: els temes intocables, les persones innombrables, les empreses impenetrables, cosa que els apropa molt als mètodes mafiosos, però sota l’amenaça no de les bales, sinó dels diners.

Per tot açò i molt més, el llibre que ens presentava Pascual Serrano a la Universitat Lliure de Benimaclet ha rebut el títol de Traficantes de información: La historia oculta de los grupos de comunicación españoles. Perquè d’això es tracta: un tràfic d’informació entre complexes xarxes empresarials perfectament controlat per a generar determinades opinions i sempre al servei dels interessos econòmics i de les expectatives de negoci d’unes poques, però grans, empreses. Aquest llibre continua la línea crítica dels precedents Desinformación: Cómo los medios ocultan el mundo i El periodismo es notici: Tendencias sobre comunicación en el siglo XXI, i ens aboca al més immediat, ¿El mejor de los mundos? Un paseo crítico por lo que llaman ‘democracia’, acabat de publicar. La nombrosa audiència que va omplir de gom a gom el Centre Social Terra no va quedar gens decebuda, ni per el que va contar Serrano sobre el llibre, ni per la presentació i moderació que aquesta volta va conduir Xavi Sarrià, ni per l’intens debat que es va generar a continuació sobre diferents matisos dels temes tractats. Si no poguéreu venir, no dubteu a buscar els textos de Serrano i sobre tot a plantejar-vos, quan llegiu o escolteu una notícia, qui us la conta, cóm, per què i què és el que no està contant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: