Delicte, o llibertat d’expressió? Qüestió oberta.

Por Dios, por la patria y el Rey, lucharon nuestros padres. Por Dios, por la patria y el Rey, lucharemos nosotros también. Lucharemos todos juntos, todos juntos en unión, defendiendo la bandera de la Santa Tradición. Així comença la versió de l’himne carlista -conegut també com a marxa d’Oriamendi pel turonet d’Oria, a Donostia, on va tenir lloc una important batalla al 1837- un himne de combat oficialitzat com a canto nacional sota la dictadura del general Franco. Els que llegireu aquestes paraules segurament sereu del reduït grup de persones que són conscients, al menys en cert grau, dels greus dèficits democràtics que arrossega l’organització de l’estat al qual pertanyem, una coberta de semblant amable, tolerant i representatiu però que amaga, unes voltes subtilment i altres sense cap vergonya, tota una sòlida bastida de mecanismes de control que des de les més altes institucions de l’estat arriba fins als més insignificant dels raconets des d’on es pot exercir el poder i que clarament converteixen l’aparell de l’estat en una pseudodemocràcia allunyada dels principis que, suposadament, varen inspirar la Carta Magna, la Constitución Española de 1978.

I en gratar-ne un poc aquest vestit de lluentons festius hi veiem els descosits, i a través d’ells la bastida, suportada, encara ara mateix, al primer any de la segona dècada del segle vint-i-u, per les tres gruixudes columnes de l’himne abans esmentat. Borbons, banderes i Església va ser el subtítol de la xerrada de la Universitat Lliure de Benimaclet del passat 14 d’octubre, una data que, sense haver-la buscant expressament, va ser precedida de la beneïda Fiesta de la Hispanidad, ben farcida d’exaltacions a las Fuerzas Armadas, la Guardia Civil i al Rey de Espanya. Aquesta volta, l’anàlisi va venir des del punt de vista legislatiu i amb l’atenta mirada escrutadora de Javier Mira i Antoni Llibrés, professors de la Facultat de Dret de la Universitat de València, els quals, amb bisturís més esmolats que el del famós gurú-cirurgià empeltador, varen disseccionar la Constitució Espanyola i el Codi Penal per fer-nos veure, ben clarament, el que hi ha sota aquesta coberta pseudodemocràtica i, en particular, l’especial protecció que les lleis espanyoles atorguen a la família reial en el sentit més extens, a les banderes usades com a símbols i a l’Església catòlica.

Aquests aspectes, en molts casos, ens allunyen del nostre entorn europeu, tan civilitzat i correcte, i ens acosten molt més a les lleis d’estats africans i asiàtics que difícilment qualificaríem de democràtics. Així, ens varen evidenciar tot un seguit d’articles legislatius i punitius que atenten clarament contra els principis de llibertat i d’igualtat que varen inspirar les democràcies occidentals, contra la sobirania del poble del qual emanen els poder estatals, base de la nostra Constitució, i sobre tot, contra l’exercici de la llibertat d’expressió, gran conquesta democràtica que cada volta es troba més restringit i devaluat. És evident que a l’Estat Espanyol li cal una bona dosi d’higiene democràtica.

One Response to Delicte, o llibertat d’expressió? Qüestió oberta.

  1. Retroenllaç: | La web del Terra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: