Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, ha obert el curs de la ULL.

Ja som a un nou curs. L’estiu ha deixat pas a una tardor que, malgrat voler fer‐se de notar amb llamps, trons i ruixats esporàdics i dispersos, no acaba d’arredonir-se i d’espantar la xafogor. L’incommensurable poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, ha estat recitat, cantat, lloat i homenatjat des dels carrers del nostre humil i antic poble. Al llenç d’horta, antiga i vital, minvada i amenaçada, que encara ens sobreviu, farem ressonar veus ancestrals entre sèquies i cavallons, tot fent tremolar fins el moll de l’os a qui pare ben l’orella i reclamaren el dret a recuperar-ne un bocí espoliat per financers especuladors. I en aquest canvi estacional que ens trau de l’ensopiment estival, la UNIVERSITAT LLIURE DE BENIMACLET ha engegat el nou curs amb una qüestió que ens va fer bullir la sang a les acaballes del curs passat i eixir massivament al carrer per respondre a les malaltisses obsessions, d’inspiració gallega, d’un conseller d’un govern ja exhaurit, però que no ha deixat de cobrar un bou sou de l’erari públic.

Mireu, el nostre país és anormal, però hi som tan avesats a aquesta anormalitat que, facen el que facen, per ben gros que siga, ací no passa mai res. A altres indrets de ben propers, els suposats drets lingüístics d’un parell i escaig de famílies fan trontollar el sistema educatiu per assetjament judicial. Al nostre malaurat país, els drets de milers de persones, drets naturals, genuïns i propis, són trepitjats i espoliats sense cap mirament ni vergonya, perquè ningú paga penyora. I aquesta anormalitat tan normal genera heroïcitats com la de la Federació Escola Valenciana, l’entitat que, sense subvencions governamentals significatives, ans al contrari, amb tot tipus d’entrebancs, ha propulsat la implantació i el creixement progressiu de l’escola en valencià possibilitant que tota una generació de valencians que ara volta la trentena, els que venen darrere i fins i tot els que anaven davant, hagen recuperat la nostra llengua com a vehicle d’expressió quotidiana. Cada volta som més i, si aconseguim establir un model únic d’ensenyament plurilingüe i multicultural valencià, el tomb històric que va començar en aquella nefasta batalla del 1707, podrà a la fi capgirar-se.

Tot açò, i molt més, ens va contar Vicent Moreno, president de la Federació Escola Valenciana, mestre d’ensenyament infantil i director del CEIP Jaume I de Catarroja, ben introduït i glossat pel professor de Sociologia, Rafael Xambó, dimecres 28 de setembre, a la xerrada titulada Valencià: de l’escola al carrer. Una llengua que camina i, com ja hem esmentat, primera d’aquest nou curs a la ULL-BENIMACLET. Malgrat tot, contra marejols i vents contraris, amb minsos recursos però molta il·lusió, l’escola avança. Ara, el gran repte és guanyar el carrer, recuperar l’espai que una volta ens furtaren: digueu simplement bon dia, si cal, a ritme de jota!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: